Tardes de soledad pretén ser el primer film en abordar la part estètica del toreig en tota la seva complexitat i fer-ho amb l’expressivitat i el refinament plàstic del director Albert Serra. Alhora, pretén tractar aquest tema des del punt de vista del torero, és a dir, de la persona que assumeix el risc d’enfrontar-se al toro com un deure personal; en part, per respecte a una tradició, però sobretot com a repte estètic per crear una forma de bellesa efímera que sorgeix de la trobada material i violenta entre el refinament i la racionalitat de l’ésser humà amb la brutalitat de l’animal silvestre i bàrbar. Quin tipus d’ideal pot conduir a un home a perseguir aquest xoc arriscat i innecessari? Quina forma d’espiritualitat posa aquesta lluita per sobre de qualsevol altra possessió a la vida? 

El film intentarà respondre aquestes preguntes a través del retrat de dos toreros joves en actiu, insignes valedors del compromís i la integritat personal més insubornables: Andrés Roca Rey i Pablo Aguado,  dos figures a les que acompanya una aura misteriosa i que ja són objecte d’un culte al llindar de l’irracional. I es farà a partir dos moments crucials en l’experiència de qualsevol torero: en la passió desordenada del moment de l’aparició de la vocació i en el ritual codificat, gairebé sagrat, de les grans corridas, posant especial èmfasi en els moments previs a la faena, on s’escrutarà la complexitat psicològica i moral dels tres homes a partir de la por, l’angoixa i seva innata tendència sacrificial.