''Història de la meva mort'' descriu un moment de transició entre el racionalisme de finals del segle XVIII i el romanticisme de principis del XIX, vist a través de la sexualitat i de la vida quotidiana. Dos personatges «històrics», Casanova i el comte Dràcula, representen respectivament aquests dos mons. La pel·lícula narra aquesta transformació: del llibertinatge sensual, lúdic, del món científic i racionalista del Segle de les Llums, poc a poc, i seguint el periple de Casanova, passem a un món romàntic de fosques pulsions sexuals, d'esoterisme, alquímia, sacrificis i mort.

''Història de la meva mort'' comença en ambients artístics centreeuropeus i segueix les peripècies d'un Casanova madur, sempre acompanyat pel seu criat Pompeu, en terres septentrionals, en un petit poble de camperols rodejat de boscos frondosos on Casanova continua les seves aventures de seducció i les seves espectaculars conquestes sexuals. Amb l'aparició del comte Dràcula, però, l'ambient al poble es torna cada cop més tenebrós i terrible, fins a confluir de forma abrupta en l'estrany i misteriós desenllaç final.