Del divendres 4 al diumenge 6 de febrer

18:00 h, Fòrum -1

«El temps és l'emoció del cine. El temps és manipulat per la narració i la posada en escena, violant les nostres percepcions, ja sigui pel vertigen de l'acceleració o per l'alentiment de la contemplació lànguida. Però també és un temps esculpit, que esdevé matèria en els detalls, fet més porós per la seva acció. No els edificis inerts, els decorats falsos de cartró, els carrers bulliciosos o fins i tot els paisatges més bells, sinó els detalls del cos de l'actor i, sobretot, les zones que ho registren tot. El rostre, en què el pas del temps -és a dir, el pensament moral- troba el seu reflex perfecte, en la més mínima vibració. Aquest temps és el veritable assumpte de la vida» Albert Serra .

Des de la seva primera pel·lícula, Honor de cavalleria, el 2006, Albert Serra ha combinat l'atenció formal amb dispositius de filmació cada cop més singulars, creant una obra densa, marcada pel gust per la literatura i la provocació. Avui alterna projectes cinematogràfics (el seu darrer llargmetratge, Liberté, es va presentar a Un Certain regard, al Festival de Cannes 2019) i propostes per al món de l'art. Dirigeix Lluis Carbo, un antic professor de tennis del seu poble, a Catalunya, en totes les seves pel·lícules i instal·lacions, Jean-Pierre Léaud com a monarca moribund a La Mort de Louis XIV, el 2016, Benoît Magimel a la pel·lícula Bora Bora (aka Tourment sur les îles), actualment en fase de muntatge, o el jove testimoni dels últims toreros madrilenys, en el proper projecte, el cineasta s'obstina a plantejar la qüestió de l'edat del cos de l'actor a la pantalla.